L'absurd del llenguatge duplicat

Jo no sé si vos heu fixat, però d’un temps ençà és molt freqüent que el llenguatge, especialment l’escrit o una mica seriós, tingui la duplicació en femení com una reivindicació eterna i perpètua de la duplicitat de sexes en el nostre món. Així les antigues associacions de pares d’alumnes APAS s’han reconvertit en AMPAS, perquè quedi clar que la dita associació és de Mares i Pares... no en mancaria d’altra!, clar que [...]

Por Xisco Novella / 12-02-2010 Leer más...

La crisi com a conseqüència

Tal vegada pensau que m’he equivocat en el títol i que el que volia escriure era sobre les conseqüències de la crisi, idò no, el que vull és escriure sobre el que ha originat la crisi que estam patint, la crisi primigènia, la vertadera i antiga crisi. Des d’aquest punt de vista vull afegir que no podem parlar ara de crisi com si res, diria que quasi no hi tenim dret. En tot cas crec que hauríem de parlar d’una reacció a la crisi original que fa dècades estam vivint. [...]

De tradicions i d'esperances

Fa unes dècades vengué a Mallorca una celebritat eclesiàstica, el pare Peyton predicava el res del rosari en família. La seva màxima era “familia que reza unida permanecerá unida”. Passat el temps un creu de veritat que aquell jesuïta tenia raó. La família és l’àmbit on la catequesi, la pregària, la transmissió de la fe ha de tenir lloc de forma totalment normal. La crisi de la família està en el fonament, en l’arrel de la interrupció en la transmissió de la fe, sembla com si hi hagués un salt de dues generacions que no han [...]

Un temps de pas

Aquests dies de quaresma solen ser freqüents en publicacions eclesiàstiques els articles que podríem denominar de “tòpics quaresmals”. Paraules com: penediment, perdó, superació, creixement, solidaritat, missa, justícia, veritat, alegria, esperança, amor, llibertat... i un llarg etc. de mots que es barregen de forma un tant irresponsable, i quasi sempre en to sempre aspra, com si ens els diguessin renyant-nos. Al llegir la primera línia d’aquests escrits un sempre te la sensació d’un “deja vou” és a dir la desagradable [...]